QUÈ ÉS EL HOMESCHOOLING?
MARC SOCIAL
Manca reconeixement social. La majoria de ciutadans espanyols
desconeixen què és això del homeschooling. Aquí on vivim els nens s’escolaritzen
cada cop més aviat. La llei marca als 6 anys l´inici de l’escolarització obligatòria,
però la realitat és que tothom escolaritza a partir de 3 anys i matriculen els bebès
a les llars d’infants a partir dels 4 mesos, en alguns casos fins i tot als 3
mesos.
Ambient familiar en decadència. Les famílies troben que els fills fan
nosa, la mare i el pare treballen moltes hores i en algun lloc han de deixar
els nens i els infants. És el model de societat que tenim, ens agradi o no.
Amb una situació social
d’aquestes característiques una família que decideix no delegar l’educació dels
seus fills a un centre escolar i opten per fer escola a casa sona estrafolari.
Però el cert és
que a la resta de països veïns i desenvolupats el homeschooling és una pràctica
normal, reconeguda i regulada per l’administració.
MARC LEGAL
La institució escolar,
pública i gratuïta té una historia de no més de 200 anys. Des de sempre ha
existit famílies que han educat els seus nens a casa. La llei Moyano del 1857
regulava l’ensenyament domèstic. Mercè
Rodoreda, Víctor Català van ser educades a casa, així com molts altres
científics, Einstein, Edison, etc. Malgrat el homeschooling no té res a veure amb l'educació domèstica d'abans. El terme sorgeix a EEUU a la dècada dels 70 degut a l'escolarització massiva. Alguns pares preocupats per l'educació dels seus fills decideixen no delegar la funció educadora a l'escola i opten per educar integralment als seus fills amb coneixements, valors, normes, actituds i habilitats socials. Aquí al nostre país, no és conegut i tampoc està regulat per la llei d'educació, però hi ha un gran col·lectiu homeschooler que vetlla pel reconeixement social i la regulació. A més a més l'associació serveix com a suport vital per les famílies que escullen aquesta opció educativa.
La
constitució a dia d’avui marca l’obligatorietat de l’escolarització dels 6 als
16 anys en un centre homologat. No es contempla l’educació a casa, malgrat reconeix la llibertat d’ensenyança. Tampoc es prohibeix explícitament.
No es prohibeix
però no es legalitza. Estem en un buit legal. Les diferents associacions homeschoolers d’àmbit
autonòmic i estatal estan batallant i negociant amb el departament per buscar
una solució i per donar cabuda al homeschooling dins el nostre país.
Però la realitat
és que al no existir regulació tot depèn del municipi, de la normativa, del
protocol de les diferents autonomies.
Unes famílies mai
tenen problemes, no reben cartes, ni inspeccions de cap tipus.
D’altres reben
una carta de serveis socials on se’ls notifica que han detectat un cas d’absentisme
escolar. Serveis socials parlen amb la família. Escriuen un informe favorable.
Són els primers sorpresos perquè estan avesats a situacions d’abandó de les
tasques de la pàtria potestat, famílies des estructurades, i es sobten de
trobar famílies que ans el contrari mostren un respecte i una atenció als fills
molt treballada, tenen un model pedagògic
elaborat, estudiat i personalitzat per cadascú dels seus fills, valoren la familia, renuncien a la seva vida laboral i a tenir més ingressos, per atendre adequadament als fills.
En la majoria
dels casos serveis socials no torna a insistir i l’expedient queda arxivat.
Però hi ha
algunes famílies que no tenen aquesta sort, malgrat tenen un informe favorable
la normativa local o administrativa és diferent i l’informe acaba a fiscalia.
On pot ser que s'aturi o també pot ser que acabi a mans del jutge, qui és amb
última instancia qui decideix. Fins ara tots els casos es resolien favorablement,
però també hi ha famílies que es veuen obligades a escolaritzar.
Així que el marc
legal podríem dir que es depèn del funcionari que et toqui, de la zona on vius, la normativa local i protocols municipals.
MARC PEDAGÒGIC
La gent pensa que
això de fer de mestre del teu fill és més difícil del que sembla. Que s’ha de
deixar en mans dels professionals. Però
el cert és que no hi ha ningú que conegui millor el teu fill que tu mateix. No
hi ha millor educació que l’educació personalitzada, individual, on es respecta
el ritme del nen, els seus interessos, les seves estratègies d’aprenentatge, la seva manera personal d’aprendre, de ser, d’estar
i de fer.
Educar a casa no
vol dir que en un moment determinat no puguis ajudar-te d’un mestre
especialitzat, per treballar matèries artístiques, esportives, lingüístiques o
inclús acadèmiques. El pare i la mare no
són administradors de coneixements magistrals, sinó que proporcionen als seus
fills les eines necessàries perquè siguin ells mateixos els constructors i
descobridors del seu aprenentatge, tal i com un bon mestre d’escola fa o hauria
de fer. I això ho podem fer tots, només cal ganes, il·lusió, capacitat de
millorar i aprendre, els pares aprenen amb els nens.
El simple fet de dur els nens a un centre escolar
no garanteix que els fills rebin una bona educació a casa i a l’escola.
Qüestionar a una
família homeschooler el seu quefer domèstic és legítim però hauria de ser
legítim també per les famílies que escolaritzen.
VISIÓ DE FUTUR
El homeschooling és un fenomen social que tard o d’hora es regularà. Només
hi cap dues opcions, o es regula o es prohibeix i això darrer només passa amb
països dictatorials, no-democràtics i del tercer món. Però aquesta situació actual no és
sostenible, especialment per les famílies que tenen problemes amb l’escola i es
troben amb drames familiars on els fills no volen assistir al centre, on es
senten rebutjats, incompresos i no encaixen en el sistema. Aquests
nens són els autèntics perjudicats d’aquesta manca de regulació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada