divendres, 29 de juliol de 2011

Making clay bowls

We bought some terracotta clay and made it into long sausages which we then curled up into bowls. They took a few days to dry and then we painted them in lots of lovely colours! Now the girls have the finished bowls by their beds for keeping little things in!

Here are a few photos and videos of the girls making their bowls:






dijous, 28 de juliol de 2011

Jo has 55 mosquito bites!!!!!

This morning sara and Judit drew a picture of me after counting the mosquito bites on my legs, I thought there were hundreds but apparently there's only 55! Here are some beautiful pictures of me!!!

Judit's:


Sara's:


I then challenged the girls to swim a length of the pool doing butterfly - surely that's too difficult for 4 and 5 year olds? Nope! (well, techniques wise, maybe, but they go forwards and stay afloat very nicely!!) Here's a little video:

                            

                            

dimecres, 27 de juliol de 2011

Master Mind Colours

Aquest matí s´han despertat amb ganes de llegir i fer una mica de feina. La Sara s´ha acabat el quadernet Diana 1 de restes i la Judit continua amb el quadernet Rubio nº2, restes emportant.  Hem fet un pastís mini de xocolata i un pastís sense xocolata per postres. Avui anem a dinar a casa l´àvia i jugarem amb tots els cosins, ja estan exaltades esperant el moment... Ens emportarem el Master Mind Colours, un joc molt divertit on s´han de fer combinacions de colors per esbrinar la sèrie del contricant. Us deixo un parell de fotos i vídeos.





diumenge, 24 de juliol de 2011

La platja

Escombrar la cuina és una pràctica molt habitual, quatre cops per dia, 28 cops per setmana, 124 cops al mes... La Sara i la Judit ja comencen a tenir-hi la mà trencada, tot i així escombrar peles d´albergínia és més difícil. I davant les dificultats i entrebancs, la improvització és el més important, je jee...


Ja comencen a perdre la por al mar. Els encanta observar les onades i encara no gosen nedar. Són bastants sensates, el mar és poderós i salvatge. El més bonic de la nostra platja és que no hi ha massa gent, no és una platja comercial, però a nosaltres ja ens està bé estar una mica sols. Els avantatges d´anar amb bicicleta a la platja són dos, no embrutes el cotxe de sorra i pots aparcar arran d´aigua. I el millor és la sensació de llibertat, sembla que volis pels carrers!


                     

dissabte, 23 de juliol de 2011

Les primeres sabates!

Avui el bebé ens ha deixat ben bocabadats! Ja gateja i es belluga d´un lloc a l´altre! Amb les seves primeres sabates li ha estat molt fàcil, la sola de goma l´ajuda a donar-se més força i no rellisca frustat pel terra. i per acabar d´arrodonir el dia ha après a beure sol, agafa el got amb les dues mans i beu i es mulla i es mulla i beu, i de tant que li agrada s´infla la panxa d´aigua i tot i així es torna apropar el got als llavis i xarrupa de nou... Avui estava molt feliç el bebé i reia tota l´estona i ja no està disgustat, ara se sent una mica més com nosaltres, s´està fent gran...





Bicicleta eléctrica

Quin gran descobriment això de la bici eléctrica! Aquí on vivim és  ple de pujades i baixades, desde la platja a casa hi ha 4 km de pujada constant i francament empitjora quan arribes a l´àrea de muntanya... Has de ser un autèntic campió per poder pujar pedalant i si a més a més carregues dues criatures encara es fa més díficil. Així que aquest any enlloc de vacances hem invertit en un parell d´aquest vehícles mecànics-motors.
És lleugera, ràpida, no et cansa i no s´ha d´omplir de benzina...
Ens hem escapat a la platja, la baixada és espectacular i les nenes xisclaven d´emoció. Hem incorporat a la bici una nevera amb un parell de coca-coles i unes patates, això està bé, a la sorra, davant de mar un aperitiu complert.
La pujada bufar i fer ampolles, en Jordi ha aprofitat per fer una becaina, mireu com arribavem a casa... I encara ens quedava bateria per mitja muntanya més!



La Sara i la Judit practiquen a dues mans el cumpleaños feliz per tal de donar la nota al proper aniversari...



dijous, 21 de juliol de 2011

English phonics...

We've been doing plenty of work from our funfonix phonics books recently, and Judit has been working on the long vowel sounds. We did some work on 'magic e' a while ago, but now Judit has been working on the long a sounds: a_e, ai and ay. She is able to read these sounds, although sometimes she will read it wrong a few times before getting the right sound! However, in writing she usually uses 'ei' to make the long a sound.

I found some lovely worksheets of wordsearches and word puzzles for each of the different ways of writing the long a sound. So far we have only done half of one wordsearch (its very hard, and there are 20 words to find!) but here are some pictures of Judit working on it:

Meanwhile Sara has been doing some work out of the funfonix book number 3, matching up big and little letters. In this picture she is drawing someting starting with each of the letters she has met so far in the books:


dimarts, 19 de juliol de 2011

Baby crawl´s training

El bebé ja comença a gatejar, li queda pocs dies per aconseguir-ho, està neguitós i furiós quan no se´n surt i el que més l´empipa és anar enrera enlloc d´anar endavant. La Judit i la Sara l´animen i el motiven perquè continuii esforçant-se...

dilluns, 18 de juliol de 2011

A domino day!

It's raining (boooooooooooo!!!), but never mind, we found some nice oicture dominos to play with!!
The girls had lots of fun playing picture dominos, first the played helping each other, then they played a bit more competitively trying their best to win, luckily, law of averages meant that over the three thousand games we played they each won about the same amount...

Here are some photos and videos:
ç



Afterwards, Judit had a go at doing a clothes domino game I made a few weeks ago, it's still too hard for Sara so judit practiced on her own, I was amazed how easy it was for her!! Here are a few videos of her reading and matching:













Ser un mateix, la funcionalitat de la roba

M´agrada que les nenes tinguin gustos propis i es vesteixin soles, elles trien la roba i venen a esmorzar amb looks de vegades una mica estrafolaris, com aquest matí que quan he vist la Sara m´ha fet molt mal als ulls però m´he refrenat la llengua perquè per damunt de tot vull que siguin elles mateixes. Llavors apareixen aquelles preguntes inofensives, Sara, t´has mirat al mirall quan t´has vestit? Sí mama, i has vist que portes un mitjó i una espardenya? sí mama es que l´altre mitjó s´ha perdut!!, ah, ésclar. La roba és per tapar-nos perquè no tinguem fred, ha de ser còmoda i s´ha de poder embrutar, fins aquí estic totalment d´acord. A més a més nosaltres som una familia que ens encanta que ens donin roba, és un gran estalvi, i de vegades ens donen roba que jo no compraria mai però que sembla ser la preferida de les nenes. Però la roba ha de combinar. Què vol dir combinar? La meva filla creu que va preciosa així tal qual, és feliç, li encanta! què puc fer? aquella frase contra gustos no hi ha res escrit és certa, tot i així per estar per casa els deixo ser elles mateixes, però si hem de sortir de casa la faig canviar de roba, sempre em queda el dubte si estic manipulant els seus gustos... tot un tema aquest... (cliqueu sobre la foto i amplieu-la)

diumenge, 17 de juliol de 2011

L´hort, l´or de casa

Què agraït és l´hort, no para de donar-nos fruits i verdures, maduixes, gerds, pebrots, carabassons gegants, cebes, albergínies i ara ja surten les noves tomates! Les nenes disfruten collin amb el seu pare, han seguit tot el procés de sembrar, regar, esperar i per fi poder replegar el fruit de l´esforç i el treball d´aquestes setmanes. Avui hem collit molt i després més encara i hem fet dues tandes de conserva. Sort que tots hem col.laborat, les nenes han pelat les albergínies, el papa les cebes, en Jordi s ´ho mirava ben distret. El més bonic de tot plegat és que la Sara i la Judit els agrada tot, s´ho mengen tot, no fan fàstic a res, aprecien la verdura com si fos or, el nostre or que guardem en conserva al rebost per poder gaudir-ne tot l´any. Tot plegat 35 pots i 33 són els anys que avui cumpleixo, sí és el meu aniversari!!M´han fet una corona molt divertida i una sorpresa tot cantant una versió propia del  cumpleaños feliz la Sara amb el Kazoo, la Judit al micro i un Jordi espantat, je je jeee....






                           

                           



El rebost comença a fer goig...

divendres, 15 de juliol de 2011

Making Risotto

Today we made risotto for lunch with some lovely courgettes fresh from the garden. The girls are very keen when it comes to cooking and they helped me make a really yummy lunch, here are a few photos of them cooking:

dimarts, 12 de juliol de 2011

Story cubes

Aquest joc és molt interessant per potenciar la imaginació, la creativitat, l´expressió oral, la vocalització, l´entonació... Són 9 daus amb sis imatges cadascun. S´ha d´explicar un conte seguint les imatges que cauen per atzar, els jugadors van explicant la historia i van tirant els daus fins que la historia rebenta o fins que s´acaben els daus...
Explicar contes és un art, i si a més a més aquests contes se´ls inventen dues nenes petites encara és més difícil. A la Sara i la Judit els costa molt vocalitzar i parlar amb fluïdesa, "tenen vergonya", i parlen d´entrebanc, ésclar són petites, però els agrada molt jugar a aquest joc, i és molt interessant el que poden arribar a inventar-se i després com se´n surten per lligar les històries entre sí... Com la historia de la fada i els polsims màgics que s´ha inventat la Sara i la dificultat de lligar la història amb l´estrella que li ha tocat a la Judit, tot plegat surten contes estrambòtics, plens de fantasia i ciència ficció, je jeee... És un joc que recomano.
També hem treballat la lletra lligada a la pissarra. Escriure a la pissarra és més difícil que escriure al paper però s´hi poden passar estones i més estones escrivint i llegint el que escriuen, pintant i dibuixant amb els guixos de colors. Tenir una pissarra a casa és tan fàcil com pintar un pany de pared amb pintura especial com va fer el papa.
Us deixo un parell de vídeos.







Han fet uns dibuixos per la Jo que arriba demà i la Judit i la Sara li han escrit una petita carta... Fa gracia veure com escriuen amb anglés, sobretot la Sara, que s´hi esforça però no en treu l´aigua clara... El sorollet de fons és en Jordi, que ja comença a provar els rotuladors... (literalment parlant...)



Escola a casa, educar a casa, escolarització a casa

Quan diem que fem escola a casa vol dir que escolaritzem a casa, les nostres nenes no van a un centre reglat i regulat sinó que aquest centre és l’ambient familiar, aprenem de manera integral, tant en coneixements com en actituds, valors i normes, d’una manera lliure i diferent.
Educar a casa en canvi és obligació de tots els pares i imprescindible. De fet és així en la gran majoria de famílies portin o no portin els nens a l’escola. Els autèntics valors i l’autèntic fer del dia a dia l’ensenyen els pares, sobretot la mare, fer-se el llit, rentar-se les dents, aprendre a cuinar, adquirir bons hàbits alimentaris, respectar-se entre els germans, aprendre a estimar, a entregar-se, a cedir, a col·laborar amb les feines que menys agraden, endreçar, netejar... i una gran llista de bons hàbits que podríem anar allargant. Tot això tant important no s’ensenya a l’escola ni tampoc és responsabilitat de l’escola. Això és aprendre amb família.
El centenar de famílies que escolaritzen a casa a Catalunya ho fan per diversos motius. Hi ha moltes famílies que tenien els fills escolaritzats en una escola i veuen que els seus fills tenen “problemes”, no acaben d’encaixar, no aprenen, van disgustats a l’escola i tot d’una l’opció d’escolaritzar a casa sembla l’opció ideal. Hi ha d’altres famílies que ho tenen clar des d’un principi i mai arriben a escolaritzar els seus fills. Hi ha famílies que un dels progenitors és estranger i veuen la necessitat que els fills aprenguin en la llengua materna o paterna. Hi ha famílies que els continguts i la programació de l’escola els sembla insuficient i volen donar als seus fills una educació més complerta. Els motius que porten a triar aquesta opció educativa són molts i diversos i generalment no es dóna només un de sol, la majoria de famílies coincidiria en tots i cadascun dels motius que he anomenat.
Per nosaltres fou un desencadenant que a poc a poc ens va anar portant cap aquesta opció. La llengua estrangera fou un pes molt important. El haver estudiat magisteri i haver estat dins l’escola primària per mi també fou molt decisiu. No vull criticar l’escola tradicional perquè prou fan i els mestres en general prou s’ho treballen. Però la realitat dins una aula l’he viscuda i no és tan bonica i complerta com sembla. Parlo del que conec, com l’assignatura de música, l’assignatura d’anglès, els esports, les noves tecnologies... Prova que són coneixements insuficients són la gran  proliferació d’acadèmies, centres de música i esportius que són el denominador comú de les activitats extraescolars dels nens i nenes d’avui en dia. Qualsevol pare i mare vol que el seu fill parli, entengui i llegeixi amb anglès, és el futur, som Europa.
Tots els pares ens hauríem de plantejar què i perquè i exigir quins coneixements mínims han d’adquirir els nostres fills. Hi ha coneixements que no s’aprenen a l’escola i per mi són molt importants com la mecanografia, aprendre a fer una declaració de la renda, conèixer els impostos, les lleis, les ajudes, l’organigrama de l’estat, de l’ajuntament, de la Comunitat Europea, conèixer l´euríbor, calcular una hipoteca... No s’ensenya a ser adult de manera pràctica, s’ensenya coneixements però no a viure en el món real, d’aquí que sorgeixen tants ninois, la generació que tenim ara, joves amb grans carreres universitàries que ni estudien ni treballen i que veuen el futur més negre que una mina de carbó.
En definitiva el que volem els pares és que els nostres fills siguin feliços, independents i sàpiguen emancipar-se i sortir-se´n a la vida. En paraules vulgars que trobin una  bona feina, a poder ser negoci propi, tinguin cèntims, trobin una parella ideal, formin una família, siguin respectats, valorats en la societat i estiguin plens de salut. I per ser aquests homes i dones cal que ho visquin en la pròpia família que els nodreix des del naixement, perquè delegar aquesta responsabilitat a l’escola és navegar cap al fracàs i la insuficiència.
Educar a casa és responsabilitat de totes les mares i tots els pares independentment si escolaritzen o no a casa o a un centre escolar. D’aquesta manera formarem fills feliços, estimats, complerts i plens de valors.

diumenge, 10 de juliol de 2011

Massa mare

La massa mare és imprescindible si volem fer un bon pà de pagés o panets com els que hem fet avui de formatge i olives negres. La massa mare es fa amb llevat, farina, sucre i aigua. Es fa una bola i es deixa en repós dins aigua tèbia. Al cap d´uns minuts sura i ja es pot fer servir per fer el pà. El vídeo mostra el precís moment que la massa mare sura, es curiós aquest procés en el qual al principi la massa pesa més que l´aigua i resta enfonsada, però si observem amb atenció observem les bombolles d´aire, la massa respira i s´omple d´aire a poc a poc fins que inflada d´aire pesa menys que l´aigua... Avui la Sara i la Judit han volgut afegir-hi a la massa trossos de formatge i olives negres. El resultat uns panets deliciosos i gormants... 




Després de menjar un parell de panets les nenes estaven molt energètiques i hem anat d´excursíó pel bosc. S´enfilen pels arbres com qui res i han descobert la resina. La Judit s´ha enganxat tots els dits...


Per la tarda amb la bici hem anat a la platja. Els agrada fer escalada a les roques, ésclar que són unes roques molt inofensives...


dissabte, 9 de juliol de 2011

Un dissabte normal

Dies com avui que treballem, treballem i no parem de treballar són una mica desagraïts perquè arribes al vespre destrossat. Hi ha dies que treballem menys i hi ha dies que treballem massa, en general sempre estem ocupats. El bebé dona molta feina, i sempre vol que estiguem per ell. És molt absorvent i sinó li fas cas s´empipa de mala manera. La Sara juga a estones sola,  però la Judit no sap jugar sola i sempre necessita una direcció. Si tot va bé juguen les dues juntes, la Sara dirigeix el joc i és un tira i arronsa, però quan alguna cosa no funciona llavors salten les alarmes, els focs, els llamps i els trons. La Judit és molt ordenada i sempre vol saber què toca, i ésclar això és genial quan fem activitats programades perquè és molt obedient, per contra la Sara sempre va a la seva... però hi ha vegades que no toca res, res més que fer el que un vol.  Llavors ve i pregunta mare què toca, què fem? I si li donem alguna idea, juga al sorral, pinta un dibuix, gronxa´t, llegeix... arrufa el nas i res li sembla bé... o si comença alguna cosa se´n cansa deseguida i torna a començar la cançó: què fem, què toca?
Crec que és important tenir temps per un mateix i no haver de dependre sempre dels altres per passar-ho bé. Això és el que vull que aprenguin també. De vegades estar sol és una necessitat, és una porta oberta a la creativitat i la imaginació.
Així que avui entre tots hem fet tres safates de croquetes, 18 pots de samfaina, arreglar l´hort i treure males herbes del jardí, pelar i congelar kilos de fruita (se´ns estava fent malbé i després surten uns gelats de fruita boníssims!), netejar tota la casa, llegir, pintar, torrar-nos molt al sol i les feines habituals del dia a dia.  Us deixo un dibuixet que han pintat les nenes, un cavall amb dos sols, l´explicació de la Sara és que el primer és el sol del matí i l´altre el sol del migdia... ésclar, com no se m´havia acudit abans!!!!

divendres, 8 de juliol de 2011

Panets de iogurt

Avui hem fet un munt de coses!! Hem copiat la recepta del blog http://undesertacasa.blogspot.com/ dels panets de iogurt i mmmm han quedat boníssims!



                                  


                                  



El bebé ha donat el vist-i-plau...


                                  

Després hem pintat amb aquarel.les. La Sara una gateta molt simpàtica, la Judit formes diverses...


dijous, 7 de juliol de 2011

Worksheets, pies and cycling!

The girls just love doing homework! If we have a morning with lots of swimming, cycling, cooking or  playing they are quick to say that they haven't done ANYTHING! To keep them busy I found some really good worksheets on tlsbooks.com, with all sorts of activities from reading, writing, puzzles, maths, colouring etc! I made the girls some booklets of various worksheets and they have been enjoying working through the different activities. Here are a couple of videos of the pages we did yesterday:

Judit's reading activity.





Sara's sound recognition activity.



Today we started the morning with a nice little bike ride, I can't believe how well the girls can control their bikes now, cycling is obviously contagious (I´m a big cyclist!!) Here´s the girls ´mountain biking´, it must be pretty hard with such small wheels (and legs!)


dimecres, 6 de juliol de 2011

De l´hort al rebost

Avui hem tornat a fer conserva de samfaina. Pebrots, carabassons, albergínies, tomates, cebes i alls. La Sara i la Judit pelen les albergínies i cada cop van més depressa. Els agrada molt anar omplint el rebost perquè així a la tardor i l´hivern tinguem provisions. També hem fet compota. Ja tenim una bona col.lecció de pots. Us deixo un parell de vídeos.




divendres, 1 de juliol de 2011

Piano a dues mans

És difícil tocar juntes perquè cal contar els temps, escoltar-se i saber-se molt bé la cançó. A la Judit i la Sara els agrada molt, són un equip i això amb el piano és important perquè és un instrument molt solitari. Us deixo la cançó de l´himne de l´alegria de Beethoven.

It's July already!!

It's the first of July today, time to change the month o our date and weather wall display which we update every day. We couldn't find a 'July' in the box of words so Judit decided to make one:

Whilst Sara put up the day, number and weather:


everyday the girls put the date and weather on the wall then they write it into their writing books along with a description and drawing of what they did yesterday. This is how we start english every day without fail, it's very important!!
bye for now, Jo